La taula ja està parada amb la botifarra a punt per ser la primera de marxar. Mans que arriben de tots llocs, sigil·loses, però segures, deixen només el vestigi del cordill i el seu plat vidu en pocs sarpats. És l’hora de brindar i seguir gaudint, però afanya’t!
Perquè sempre hi haurà qui no s’ho pensi i acabi amb el tros més gran.
La copa buida fa de mal veure, i mig plena és l’estri per beure.
El vi compra el bitllet per viatjar al voltant de la taula direcció al paladar, i cadascú l’assaboreix a la seva manera.
No hi ha una manera correcta d’agafar la copa quan ets entre amics. El Vi Novell demana gaudir-lo, no vol impressionar ningú.
Tot i espatllat, sempre ens anuncia: ‘el que és bo, és breu’. El temps corre quan t’ho passes bé. Reunir-te amb amics per sentir les hores com a segons. No el mireu, vol sentir-se protagonista i avui no ho és. Avui és temps de celebrar, és temps de tenir temps.
Dos components donen nom a la salsa de les salses, l’all i l’oli. Una base tan simple i a la vegada tan complicada de lligar. Aquell amic/enemic que vols en qualsevol àpat, però alhora desitges oblidar-lo la resta del dia.
Ja el tenim llest per acompanyar algunes botifarres i patates i així entretenir els més puntuals.
Ingredients: All, oli d’oliva i una mica de sal
Arriba l’hora de la trobada i sempre hi ha els que volen atreure la sort, com sigui i on sigui. No apartar la mirada al brindis i desitjar que puguem repetir-ho any rere any.
Particularitats de cadascú que ressorgeixen per recordar que la celebració és vida. Destapem una altra ampolla de Vi Novell!
L’arma definitiva, articulada o simple, de rosca o de palanca, la que dispara el tret de sortida. Tots sabem que és l’imprescindible de la taula. On és el llevataps? Amunt les copes, que comenci l’espectacle!